Coca de cap d’any d’Igualada

L’any passat vam començar amb una tradició de la zona d’Igualada: la coca de cap d’any. I continuem. És una coca esponjosa, dolça, boníssima. Sense gluten i amb taronja i ametlles. Així que si vols la teva, encarrèga-la per al diumenge 31.

Coca, Coc o fogassa és una paraula que s’aplica a una àmplia gamma de pastissos, coques i panets. La paraula catalana coca ve de la paraula kok de l’holandès en l’època de l’Imperi Carolingi, és a dir el fràncic, i té les mateixes arrels que cake o Kuchen. La mateixa paraula, amb un significat similar ( ‘pastís’) existeix en occità.

Quant al seu origen teòric, segons Eliana Thibaut Comalada, la coca s’inventa gràcies a l’aprofitament de masses de pa que no s’havien estufat (és a dir, que no havia pujat el llevat). En comptes de desfer d’aquestes masses, les mestresses de casa les coïen planes, habitualment ensucrades i se servien de postres. Aquesta pràctica vol dir que la coca de pa balear, la coca nua catalana i la coca de blat de moro Safor, són les coques més bàsiques, han de ser les més antigues, que vénen a desenvolupar aquesta tradició amb el “afegit” de condiments.

Les receptes varien de poble en poble i admet moltes variacions, però es poden distingir segons la següent classificació:

  • Dolça o salada. Segons els ingredients i condiments. La coca sense cap afegit, com són les coques de blat de moro rep el nom de coca nua.
  • Oberta o tapada. La coca tapada: és una coca farcida, dolça o salada
    La coca oberta o plana: la típica coca que porta el farcit a sobre, sigui dolç o salat. La majoria de receptes són d’aquest tipus.

La coca, especialment en la seva variant salada, es troba en molts llocs del mediterrani. El més obvi és la pizza italiana. Altres països també tenen pastissos similars a la coca salada, per exemple la pissaladière de Provença, la lahmacun d’Armènia i la pide de Turquia. A França hi ha una coca tapada que es diu “Bouchée à la Reine”.

Com a parents més llunyans, a Espanya es pot considerar que les empanades són un tipus de coca tapada. A l’Àfrica també hi ha crestes de massa tall i a Àsia trobem per exemple els rotllets de primavera i els nem.

Tot i que la coca dolça és menys freqüent fora de Catalunya, poden trobar coques tapades dolços arreu d’Europa, sobretot amb fruita confitades. La coca de reis o tortell de reis és tradicional tant a Espanya com a Portugal i França, tradició que es remunta a la Grècia clàssica. D’això ja en parlarem en el següent post.

Referències

  1.  Eliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.
  2. Pere Sans, Cuina Catalana, Tradicional i Moderna, Ed. Barcanova S.A., Barcelona 1991 ISBN 84-7533-622-1.
  3.  MENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d’Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) ISBN 978-84-96187-60-3
  4.  Pla, Josep, 1970, ‘El que hem menjat’, Barcelona, (1997 Premsa catalana)
  5.  Martí Dominguez, Els Nostres Menjars (1978)

 

Escribe un comentario: